PERQUÈ CANTAR?

Hi ha una dita que diu " Qui canta els seus mals espanta"  perquè serà?

Hi ha una relació directa entre la nostra veu i el nostre estat anímic; quan parlem la nostra veu pot sonar alegre, trista, brillant, apagada, segons com ens trobem.

 Quan cantem, el cervell no sap si estem contents o tristos, ja que al cantar s'activa una zona cerebral distinta a la de la parla, per aquesta raó molts tartamuts al cantar o recitar un vers de memòria no quequegen. Al cantar es produeix un alliberament d'endorfines (hormona destinada a alliberar una substància en el cervell que produeix benestar), per això quan cantem canvia el nostre humor, tot el nostre cos vibra, estem atents a la lletra i a la música de la cançó, a la forma en com impostem la veu, a la respiració ... per tal que soni brillant.

La poesia i el cant tenen un aspecte terapèutic, és una forma de treballar les emocions i transformar els estats d'ànim negatius a positius. Cantar no és només repetir la lletra i la música d'una cançó, és gaudir d'un instrument natural, propi, que sempre va amb nosaltres.